viernes, 25 de diciembre de 2009

Joan Coromines

La setmana pasada , a la última classe de comunicació oral i escrita vàrem continuar amb el tema dels diccionaris per grups, i jo vaig continuar amb en
d'En Joan Coromines.

L’activitat que vàrem realitzar, sobre la busqueda de certes paraules al diccionari va consistir en: per grups, vam haver de buscar el verb comunicar, el substantiu escola, l’adjectiu infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb. Cadascun d’ells ho va fer en diccionaris diferents( Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i el borges Bolcemoll, Joan Coromines, La Gran enciclopèdia Catalana i el DIEC).

BIOGRAFIA JOAN COROMINES

Joan Coromines va néixer l’any 1905 a Barcelona i va morir el 1997.
Era fill de Pere Coromines (polític i escriptor) i de Celestina Vigneaux (pedagoga).


Va crear un diccionari etimològic català en el seu honor “ a la memòria de Coromines”. Llicenciat en lletres i obra a la UB l’any 1927. El 1925 va treballar a la universitat de Montpeller i el 1927 va treballar de mestre auxiliar de llengües d’àrab i de llatí a la UB. Pompeu l’incorporà com a secretari de les oficines lexicogràfiques de l’ IEC (Institut d’Estudis Catalans). El govern argentí li concedí una plaça de professor de gramàtica superior castellana i de llatí a la Universitat de Cuyo. Va obtenir una beca per a la preparació “ Diccionario crítico etimològico de lengua castellana”. El 1946, va ser professor de filosofia a la universitat de Chicago. El 1952 va tornar a Catalunya. El 1977, va publicar el Diccionari etimològic de la llengua catalana. Coromines va publicar 7 diccionaris: el diccionari etimològic, d’història, d’autoritats, el dialectal, el normatiu, el romànic i el Corominíanic.

L’objectiu del DECAT era establir origen de tots els mots de llengua, desplegant coneixements i de força especulativa.


Joan Coromines era un home molt excursionista. Per realitzar el seu recull de paraules, que posteriorment va publicar al diccionari, va fer una sèrie d’enquestes a les costes menorquines. Un exemple el trobem a la paraula brúixola: va trobar gent que l’anomenava bruíxola o buixola; ell accepta la paraula bruíxula. El 1935 va fer un llibre que recopila totes aquestes paraules que ell havia extret de les enquestes realitzades a la gent.


DEFINICIONS QUE VÀREM HAVER DE BUSCAR.

INFANTIL:
pres del ll. Infantilis; renovellat com infantívolvol amb terminació catalana [segle xv, Dag.; Verdaguer]; infantilisme, infantilitzar, D'infantilitzar: infantament [fi S.XVI, Genebreda]; infantadora. Infantó [Llull]; infantona, infantet; infantí, infantina. D'infant en el sentit de 'soldat a peu' [1472 jn Esteve], manllevat de l'it. Fante, 'minyó', 'mosso,criat'> d'on 'soldat d'infanteria' ( que en cat. Antic es deia servent, Muntaner etc.) etimologia demostrada en el DCEC/DECH III, 449b19-38;infanteria [1452, AlcM;; Jn Esteve, Dag]. Infanter. Infantejar.
Aquesta la vaig llegir jo a classe juntament amb la meva companya Andrea Figueras.

PREPOSICIÓ " A":
Alteració de la forma ab, normal en la llengua antiga, provinent del llatí ;a casa de; vora de; en mans de; que en el llatí vulgar de la Gàl·lia i de la nostra terra, va remplaçar el llatí CUM. "amb"; la forma "am" apareix de vegades a l'edat mitjana (sobretot davant consonants, i més quan precedeix els pronoms "me" i "nos", combinació en què influïa l'assimilació i de la combinació de "an" amb "ab" ha resultat la forma avui predominant.

LLENGUATGE PUBLICITARI

Vàrem crear un slogan per vendre el diccionari de Coromines i el resultat ha sigut el següent:

Amb les passes i paraules de Joan Coromines, emprèn un nou viatge ple de coneixement. Si vols gaudir de la natura, enportat una bona cultura.

LLENGUATGE POÈTIC

Vàrem crear un poema a partir dels significats de les paraules: comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb.

Infantilis, infantatus
A l’escola hem d’anar
Infantitus infantilis
Per aprendre a comunicar.

Infantil, infantina
Amb energia has de participar
Infantinol, infantinar
Per poder avençar.

Infanti, Infantinus
Aviat aprendràs
Infantiti, infantinar
Amb Joan Coromines aprendràs.



A l'acabar la classe unes quantes del grup d'En Joan Coromines ens vàrem quedar a acabar el Llenguatge Quotidià ja que a classe no ens va donar temps d'acabar-lo:

A partir de les paraules que vam buscar al diccionari(comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb) vàrem crear un diàleg en el que hi apareixen aquestes paraules i les seves definicions:


NARRADOR: Un grup d’estudiants s’ha trobat a la biblioteca de l’escola per fer un treball.

A: Hola Carol, com portes la feina?.

B: No vaig gaire, bé.

A: Per què?.

B: Perquè no trobo algunes paraules que ens van repartir per poder fer el treball.

A: Ho has buscat al diccionari que hi ha a l’escola de Joan Cormonines? jo les he trobat allà.
B: A! dons hem sembla una bona idea. Què és el que has trobat tu?.

A: A mi hem tocava “infantil”, i he trobat que infantil prové del llatí infantilis, renovellat com infantivol amb terminació catalana.

C: Ei!!! Esteu aquí. Us estava buscant. He trobat la procedència de la paraula “aviat”, i diu que prové dels antics viats, vivats i ivats. No se com ho podrem posar en el treball, penso que són molt complicades.

A: “Amb” segons el diccionari, prové de l’alteració de la forma “ab” i de la combinació “am amb ab” ha resultat la forma d’avui i la predominant.

B: Aaaaa!!!! Dons ara ja tenim totes les definicions. Ja els hi podem comunicar a la resta de companys que el treball està acabat!

A: Dons ara només falta imprimir-ho i entregar-ho.

Alba

Alba

El tic-tac del rellotge

i una pluja apagada

s'han trenat a mig aire del son.


l'alba s'esberla,cabellera grisa,

i es pentina davant un mirall entelat.

¿Quin ocell al compàs del rellotge

ha deixat el seu cant breu

pel degotís de la teulada?







Tomàs Garcés( El senyal)

Cançó de saltar a corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

Si fa córrer l'escombra,
conillets a amagar.
Amagats que seríem,
que noens atraparà.

Darrera la cortina
fem-li adéu amb la mà.




M.Merçè Marçal

La noia del Tram

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,

i el full s'irisa
en veure's cobejat.


I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!




Que les cames se't veuen

i la mitja és ben fina
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.




I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!




I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!



Joan Salvat-Papasseit

Qui sóc?

La primera classe de comunicació oral i escrita, ens haviem de juntar per parelles, i descriure una de les sabates d'una companya de la classe, que la Roser Ros havia fet les fotogràfies anteriorment i ens la va ensenyar pel projector. Un cop teniem la poesia feta amb la descripció ens haviam de juntar amb un altre parella, que tingués una semblant, i així ho vàrem fer.Al juntar-nos amb l'altre parella, haviem de fer modificacions de la poesia, i juntar paraules, tant d'una com de l'altre, jo la primera poesia la vaig fer amb l'Andrea Marquier, i la segona ens vàrem juntar amb la Marina Macarulla, la Rocio Carnero i la Caterina Guinart. I aixi ens va quedar:


Qui sóc

Valoració de la meva experiència

VALORACIÓ DE LA MEVA EXPERIENCIA

Primer de tot dir, que el camp de les TIC hem costa bastant desenvolupar-me com a mi m’agradaria. Sempre m’ha agradat, però crec que m’ha costat, i aquest cop també ha sigut així. Penso que en un primer moment em va costat familiaritzar-me amb el Bloc, ja que era una eina nova per treballar i mai l’havia utilitzat, mica en mica anava penjant feines fetes a classe, anava investigant com funcionava, i cada cop m’agradava més, penso que és com tot, una vegada que ho saps utilitzar bé t’agrada, ara que ja sé fer-ho anar a la perfecció se’ns acaba la feina de penjar els treballs realitzats a classe.
He de dir, que he après molt amb aquesta nova tecnologia, ja que fins fa res, no sabia que existien programes com l’slide per pujar power point o treballs, i és de gran utilitat.
Les TIC com ha futures mestres en les trobarem a totes les aules, ja des de ben petits utilitzen aquests recursos d’aprenentatges.

Com diuen a la presentació del llibre Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas

“ Els processos d’ensenyament- aprenentatge amb el suport de recursos tecnològics estan suscitant en els últims temps un enorme interès entre el col·lectiu de professionals de l’educació. La utilització de la diversitat de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a recurs didàctic que facilita l’aprenentatge dels estudiants sembla per a molts un element clau i amb prou potencial per permetre i promoure una millora veritable en els plantejaments educatius més tradicionals. “

Aquest text fa referència al que deia jo anteriorment, les TIC ja formen part de com educar dintre de les Aules, I nosaltres ens hem de familiaritzar amb elles, com una eina més del nostre dia a dia, ja que és molt important per a nosaltres com a recursos educatius, i també per als infants com a medi d’aprenentatge.
Les TIC són una eina de treball tant per a mestres, estudiants i per tot el món que ens envolta està relacionat amb les noves tecnologies.
Les TIC són la nova era digital , de la qual nosaltres hem d’estar molt ben formats, per tal de formar bé als nostres futurs alumnes.

Dos intervencions de les que hem treballat:

Primer de tot el vídeo realitzat amb el programa Window’s Media Player, primer dir, que a mi personalment no m’ha quedat com m’hagués agradat que hem quedés, un cop el vaig veure publicat al bloc penso que se m’ha mogut alguna cosa, però trobo molt interessant ja que amb els nens a les classes se’ls hi posa molts vídeos, inclús nosaltres els podem gravar , per fer vídeos , pensar-los al bloc classe, i que els pares vegin el que han fet els seus fills, aquelles activitats que han realitzat el mateix dia, i no com es feia anteriorment quan jo era petita, que si volies un vídeo d’un festival de l’escola, l’havies d’encarregar, pagar etc. podem progressar amb les TIC i millorar i facilitar la feina als pares.

I la segona intervenció que trobo interessant són les
PDI Pantalla Digital Interactiva.
Aquesta és una eina la qual ja està al nostre mercat , i ja esta funcionant en algunes escoles i centres infantil, educatius.
És una eina molt interessant , és un nou sistema tecnològic , generat en un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control punter, que són tres llapissos de diferent color, vermell , blau i verd.
Les PDI venen enllaçades amb un programa que és l’Smartbook, aquest es treballa mitjançant una barra d’eines i uns sensors, aquest programa ens permet capturar imatges, subratllar parts del text, seleccionar-les, escriure al damunt, esborrar amb l’esborrador, o directament amb la mà, i fer diferents tipus d’exercicis per a treballar amb els nens, des de relacionar imatges amb paraules, treballar conjuntament amb el company, facilita la comprensió amb l’ajuda de vídeos , i l’activitat que vàrem fer nosaltres a classe, on havíem d’agafar la roba de l’armari i vestir al nen, aquesta activitat ajuda als nens, per veure si han assolit conceptes tant bàsics com és quina roba posem a cada estació de l’any, si estem a l’hivern, no posarem al nen amb un banyador, i això ho poden verbalitzar ells mentre van fer l’exercici.

Per finalitzar m’agradaria dir que són molts els conceptes que hem treballat a l’assignatura de TIC i que estic segura que els posarem en practica un cop siguem mestres, i ens han ajudat molt, tant per conèixer com per a treballar-los.