Joan Coromines

La setmana pasada , a la última classe de comunicació oral i escrita vàrem continuar amb el tema dels diccionaris per grups, i jo vaig continuar amb en
d'En Joan Coromines.

L’activitat que vàrem realitzar, sobre la busqueda de certes paraules al diccionari va consistir en: per grups, vam haver de buscar el verb comunicar, el substantiu escola, l’adjectiu infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb. Cadascun d’ells ho va fer en diccionaris diferents( Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i el borges Bolcemoll, Joan Coromines, La Gran enciclopèdia Catalana i el DIEC).

BIOGRAFIA JOAN COROMINES

Joan Coromines va néixer l’any 1905 a Barcelona i va morir el 1997.
Era fill de Pere Coromines (polític i escriptor) i de Celestina Vigneaux (pedagoga).


Va crear un diccionari etimològic català en el seu honor “ a la memòria de Coromines”. Llicenciat en lletres i obra a la UB l’any 1927. El 1925 va treballar a la universitat de Montpeller i el 1927 va treballar de mestre auxiliar de llengües d’àrab i de llatí a la UB. Pompeu l’incorporà com a secretari de les oficines lexicogràfiques de l’ IEC (Institut d’Estudis Catalans). El govern argentí li concedí una plaça de professor de gramàtica superior castellana i de llatí a la Universitat de Cuyo. Va obtenir una beca per a la preparació “ Diccionario crítico etimològico de lengua castellana”. El 1946, va ser professor de filosofia a la universitat de Chicago. El 1952 va tornar a Catalunya. El 1977, va publicar el Diccionari etimològic de la llengua catalana. Coromines va publicar 7 diccionaris: el diccionari etimològic, d’història, d’autoritats, el dialectal, el normatiu, el romànic i el Corominíanic.

L’objectiu del DECAT era establir origen de tots els mots de llengua, desplegant coneixements i de força especulativa.


Joan Coromines era un home molt excursionista. Per realitzar el seu recull de paraules, que posteriorment va publicar al diccionari, va fer una sèrie d’enquestes a les costes menorquines. Un exemple el trobem a la paraula brúixola: va trobar gent que l’anomenava bruíxola o buixola; ell accepta la paraula bruíxula. El 1935 va fer un llibre que recopila totes aquestes paraules que ell havia extret de les enquestes realitzades a la gent.


DEFINICIONS QUE VÀREM HAVER DE BUSCAR.

INFANTIL:
pres del ll. Infantilis; renovellat com infantívolvol amb terminació catalana [segle xv, Dag.; Verdaguer]; infantilisme, infantilitzar, D'infantilitzar: infantament [fi S.XVI, Genebreda]; infantadora. Infantó [Llull]; infantona, infantet; infantí, infantina. D'infant en el sentit de 'soldat a peu' [1472 jn Esteve], manllevat de l'it. Fante, 'minyó', 'mosso,criat'> d'on 'soldat d'infanteria' ( que en cat. Antic es deia servent, Muntaner etc.) etimologia demostrada en el DCEC/DECH III, 449b19-38;infanteria [1452, AlcM;; Jn Esteve, Dag]. Infanter. Infantejar.
Aquesta la vaig llegir jo a classe juntament amb la meva companya Andrea Figueras.

PREPOSICIÓ " A":
Alteració de la forma ab, normal en la llengua antiga, provinent del llatí ;a casa de; vora de; en mans de; que en el llatí vulgar de la Gàl·lia i de la nostra terra, va remplaçar el llatí CUM. "amb"; la forma "am" apareix de vegades a l'edat mitjana (sobretot davant consonants, i més quan precedeix els pronoms "me" i "nos", combinació en què influïa l'assimilació i de la combinació de "an" amb "ab" ha resultat la forma avui predominant.

LLENGUATGE PUBLICITARI

Vàrem crear un slogan per vendre el diccionari de Coromines i el resultat ha sigut el següent:

Amb les passes i paraules de Joan Coromines, emprèn un nou viatge ple de coneixement. Si vols gaudir de la natura, enportat una bona cultura.

LLENGUATGE POÈTIC

Vàrem crear un poema a partir dels significats de les paraules: comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb.

Infantilis, infantatus
A l’escola hem d’anar
Infantitus infantilis
Per aprendre a comunicar.

Infantil, infantina
Amb energia has de participar
Infantinol, infantinar
Per poder avençar.

Infanti, Infantinus
Aviat aprendràs
Infantiti, infantinar
Amb Joan Coromines aprendràs.



A l'acabar la classe unes quantes del grup d'En Joan Coromines ens vàrem quedar a acabar el Llenguatge Quotidià ja que a classe no ens va donar temps d'acabar-lo:

A partir de les paraules que vam buscar al diccionari(comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb) vàrem crear un diàleg en el que hi apareixen aquestes paraules i les seves definicions:


NARRADOR: Un grup d’estudiants s’ha trobat a la biblioteca de l’escola per fer un treball.

A: Hola Carol, com portes la feina?.

B: No vaig gaire, bé.

A: Per què?.

B: Perquè no trobo algunes paraules que ens van repartir per poder fer el treball.

A: Ho has buscat al diccionari que hi ha a l’escola de Joan Cormonines? jo les he trobat allà.
B: A! dons hem sembla una bona idea. Què és el que has trobat tu?.

A: A mi hem tocava “infantil”, i he trobat que infantil prové del llatí infantilis, renovellat com infantivol amb terminació catalana.

C: Ei!!! Esteu aquí. Us estava buscant. He trobat la procedència de la paraula “aviat”, i diu que prové dels antics viats, vivats i ivats. No se com ho podrem posar en el treball, penso que són molt complicades.

A: “Amb” segons el diccionari, prové de l’alteració de la forma “ab” i de la combinació “am amb ab” ha resultat la forma d’avui i la predominant.

B: Aaaaa!!!! Dons ara ja tenim totes les definicions. Ja els hi podem comunicar a la resta de companys que el treball està acabat!

A: Dons ara només falta imprimir-ho i entregar-ho.