lunes, 30 de noviembre de 2009

PRÀCTICA GOOGLE DOGS

El Google docs és la manera amb la qual una persona emmagatzema els document a Internet i no a l'ordinador com es fa normalment; I així estar permanentment compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil amb mes persones.
La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de coreu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup. Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquest canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions,ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet. Cal tenir en compte que podrem accedir a aquest documents atraves de qualsevol ordinador que estigui connectat en xarxa.
Googledocs no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.

Per conèixer millor aquest sistema el que hem fet és una practique a classe. Per poder-la realitzar millor ens hem posat per grups:

• La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, ha creat un document "Els portàtils canvien la manera d'estudiar a l'escola".
Un cop creat ha anat a "comparteix", " invita usuaris" i ha posat les nostres direccions juntament amb la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document.
Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a "edita" , escrivia la seva aportació i apretava a "desa". El document és pot veure en aquesta pàgina web.

• La segona pràctica, era crear una presentació que l'havíem d' utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior. La presentació es pot veure en aquesta pàgina web.

• La tercera pràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Prèviament, el que varem fer va ser crear un formulari amb preguntes de lo mes freqüents sobre el tema que tractàvem.
En aquest qüestionari se'ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l'exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.
El formulari el podeu trobar en aquesta pàgina web.

PROGRAMARI LLIURE

Proposta de classe, a crear un Power Point on s'explica que eren els programes lliures.
Per fer aquesta pràctica hem fet servir el capítol de un llibre " Iniciació al programari lliure". A més a més per aportar més informació a la pràctica, i he fet una petita aportació de mapes conceptuals amb el programa Cmaps tools; proposat en un altre apartat del bloc de gestió del Jordi Simón.
PROGRAMARI LLIURE

miércoles, 25 de noviembre de 2009

LA COCOLLONA

Dilluns alguns vem comensar a fer les representacions de les llegendes de Territori amb la Roser Ros i en Jordi Simón.
La meva companya Andrea Marquier i jo la varem fer de la Cocollona, és una llegenda que ens situa a la ciutat de Girona. I diu aixi:



Diu la llegenda que a la ciutat de Girona, a la ribera Esquerra del riu Onyar hi havia un convent de monges de veritable vocació religosa.
Entre elles hi havía una novícia de poca vocació plenament enamorada d’un treballador.
Es veien cada nit a la vora del riu, sota la llum de la lluna; es passaven hores mirant-se, tocant-se, sentint-se i respirant les seves presencies.
Una nit, mala nit va ser aquella, que una monja del convent els va veure i seguidament els va delatar. Immediatament la van tancar a la novícia en un del soterranis del convent. Plorava i plorava nit i dia, la seva desesperació cada dia era mes gran, el saber q mai mes es podria veure el seu gran amor la destrossava per dintre.
Tancada en el tètric soterrani, amb la presencia de la humitat, la carència de llum i la escassa i mala alimentació, van fer que al voltant del seu cos li sortissin escates de molts colors , com les d’un cocodril .
Encara que tingues un aspecte repulsiu , la seva virtut i la seva integritat de la seva anima, van fer que la seva transformació del seu cos, li sortissin unes fascinants ales de papallones .


I així va ser com la novícia es va tranformar en cocollona, cos de cocodril i ales de papallona .
Al morí sola i desenparada el seu amor va anar a la seva recerca , quan la va veure al terra , no va doptar en arropar-la en els seus braços i va ser en aquell moment quan el cos de la cocollona va tornar a ser el mateix.
El seu amor no va fer que resucites , i aixi de desesperat el treballador va agafar el cos de la Cocollona i es va dirigir cap a l’inici de la seva història d’amor, el riu Onyar.

Es diu que unicament les nits de lluna plena , amb la llum de l’Alba per les ribes del riu Onyar , es veuen els fantasmes dels dos enamorats, que busquen l’aceptació de la seva relació.

PD: Diu la llegenda que els enamorats no aceptats han d’anar sota la llum de la lluna del riu Onyar , i fer-se un petó recordant el gran amor de la Cocollona i el treballador.

Ahir a la classe de plàstica la Georgina Vilà ens va fer que representesim la setmana d'activitats extraordinàries damunt d'un paper, amb pincells i tinta negre.
jo personalment vaig utilitzar dos fulls, i a cada full hi havia cada dia de la setmana representat.
Després l'haviem de embolicar com vulguessim.Jo vaig utilitzar paper de seda de color rosa, i el vaig lligar amb paper pinocho de color blau. I va quedar aixi:
Per mi és com un regal que ens ha fet la universitat , al deixar que anessim : Dilluns a la conferència de l'Eulàlia Bosch i al Jardi de les cordes.
Dimarts : a l'escola de pràctiques CEIP ANTAVIANA
Dimecres: al Centre d'Arts Santa Mònica a veure l'exposició de L 'Eugenia Balcells ;Freqüencies.
Dijous: a la Biblioteca Jaume Fuster.
Divendres: a l'Auditori per fer una visita al museu de la música i per escoltar el concert de Corda i descorda.

domingo, 15 de noviembre de 2009

i finalment és així: Qui ets tu?

Una mirada
Una mirada plena de vida
Una mirada plena d'intriga
Una mirada plena de paraules
Una mirada que diu molt
Ets tu la que mires
Ets tu la d'ulls rodons
Ets tu la d'ulls color mel
Ets tu la d'ulls plens de llum.

lunes, 9 de noviembre de 2009

FITXA TÈCNICA DE L'OMNI




FITXA TÈCNICA :

Nom de l’instrument: LA PLATORETA

Família d’instruments: és un instrument de percussió, pertany al grup de tambors de marc.

Característiques: La història comensa al S.XIX .
Està format per un o dos cercles, on trobem cascavells, són de cuir i fusta, és un instrument típic , artesanal i popular.

Com es toca: es toca fent relliscar un o més dits per ella, o donant cops amb els dits o amb tota la mà. A vegades es toca donant cops amb altres parts del cos, mentre vas ballant al ritme de la música.
Té dos sorolls diferents, el que es fa quan es toca la pell, i el que fa amb les peces metàl•liques o cascavells al moure la pandereta.

Passos per realitzar-la:

1) primer hem agafar un plat de plàstic de color grog i l’hem ajuntat amb un altre.
2) Després hem agafat fil de cusi i una agulla i hem cosit els cascavells, en total vuit cascavells.

PIT ROIG


Aquest poema és de la classe de Comunicació oral i escrita, ens el va passar la Roser Ros;

Pitroig,¿ no has pas vist un paradis tot verd
on el meu cor, soliu, pensa que es perd,
lluny de les boires de tardor,
enmig d'un prat to ple de flor?

Narcis Comadira

LA FULLA


El passat dimecres dia 4 de novembre la Roser Ros a classe de comunicació oral i escrita ens va passar unes fotografies, i a partir d’aquestes havíem de construir una poesia.

Marró

Amb quatre puntes

Amb quatre arrels

D'aqui , allà

volant

tombant

amb vent molt

sense vent res.

domingo, 8 de noviembre de 2009

VISITA A L'AUDITORI


El divendres 23 d'octubre un grup de classe, vem asistir a un concert a l'Auditori.

Vem escoltar SCHUMAAN CONTRA LA BOGERIA dirigit per Paul Mann.
A partir d'aquesta visita hem de realitzar un treball sobre l'obra.
Haurem de parlar sobre la sala on estava ubicada l'obra, els musics, el public, els autors, la critica, els intèrprets, aspectes musicals etc...

martes, 3 de noviembre de 2009

QUI ETS TU?

Dilluns la Roser a classe de comunicació oral i escrita ens va tornar els poemes que haviem fet respecte una fotografia d'una part del cos d'una companya. Ens va fer uns comentaris i ens va dir que el podiem modificar, perque es veies bé el missatge que voliem donar.
Jo vaig triar els ulls de l'Andrea Marquier, i el primer poema que vaig fer era aixi:

Són dos rodones
ben bufones.

De color mel
i caramel.

Li brillen de dia i de nit
i els hi acompanya unes llargues pestanyes.

Són dos ulls, plens de llum
quan s'aixeca al mati, l'il·luminen tot el dia
un dia ple de coses,on el primer que fa és anar a estudiar.

A l'acabar el dia
aquestes rodones tant bufones
acompanyades d'aquestes llargues pestanyes
s'estiren al llit per quedar-se dormint...


EL POEMA EL VAIG MODIFICAR I FINALMENT HA QUEDAT AIXI:

Una mirada
Una mirada plena de vida
Una mirada plena d'intriga
Una mirada plena de paraules
Una mirada que diu molt.

Ets tu aquella que mires
Ets tu aquella d'ulls rodons
Ets tu d'ulls color mel
Que ens mires amb ulls plens de llum.

NO HI HA ANY SENSE REFRANY

La setmana passada a la classe de la Roser Ros ens va recitar uns refranys del llibre NO HI HA ANY SENSE REFRANY. Més tard vem jugar amb ells.

1)Qui llengua té
a Roma va.

2)Parlant la gent
s'enten.

3)Qui s'espera
es desespera.

4)Tal faras
tal trobaras.

5)Sense menjar
no es pot viure.

6)Qui presum
té el cap ple de fum.

7)Geni i figura
fins a la sepultura.

8)Qui menja sopa
se les menja totes.

9)Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el cap ben eixerit.

10)Dins del pot petit
hi ha la bona confitura.

11)Març ventós i abril plujos
tornan a l'home raviós.

12)Qui no s'arrisca
no pisca.

13)Qui t'entengui
que et compri.

14)Qui vol presumir
ha de patir.

15)No hi ha any
sense refrany.

Els meus refrants són aquests:

- Qui vol presumir
té el cap ple de fum.

- Geni i figura
fins a la sepultura.

- No es pot viure
sense refrany.

- Qui s'espera
té el cap ple de fum.

- Dins del pot petit
la gent s'enten.