QUI ETS TU?

Dilluns la Roser a classe de comunicació oral i escrita ens va tornar els poemes que haviem fet respecte una fotografia d'una part del cos d'una companya. Ens va fer uns comentaris i ens va dir que el podiem modificar, perque es veies bé el missatge que voliem donar.
Jo vaig triar els ulls de l'Andrea Marquier, i el primer poema que vaig fer era aixi:

Són dos rodones
ben bufones.

De color mel
i caramel.

Li brillen de dia i de nit
i els hi acompanya unes llargues pestanyes.

Són dos ulls, plens de llum
quan s'aixeca al mati, l'il·luminen tot el dia
un dia ple de coses,on el primer que fa és anar a estudiar.

A l'acabar el dia
aquestes rodones tant bufones
acompanyades d'aquestes llargues pestanyes
s'estiren al llit per quedar-se dormint...


EL POEMA EL VAIG MODIFICAR I FINALMENT HA QUEDAT AIXI:

Una mirada
Una mirada plena de vida
Una mirada plena d'intriga
Una mirada plena de paraules
Una mirada que diu molt.

Ets tu aquella que mires
Ets tu aquella d'ulls rodons
Ets tu d'ulls color mel
Que ens mires amb ulls plens de llum.