LA COCOLLONA

Dilluns alguns vem comensar a fer les representacions de les llegendes de Territori amb la Roser Ros i en Jordi Simón.
La meva companya Andrea Marquier i jo la varem fer de la Cocollona, és una llegenda que ens situa a la ciutat de Girona. I diu aixi:



Diu la llegenda que a la ciutat de Girona, a la ribera Esquerra del riu Onyar hi havia un convent de monges de veritable vocació religosa.
Entre elles hi havía una novícia de poca vocació plenament enamorada d’un treballador.
Es veien cada nit a la vora del riu, sota la llum de la lluna; es passaven hores mirant-se, tocant-se, sentint-se i respirant les seves presencies.
Una nit, mala nit va ser aquella, que una monja del convent els va veure i seguidament els va delatar. Immediatament la van tancar a la novícia en un del soterranis del convent. Plorava i plorava nit i dia, la seva desesperació cada dia era mes gran, el saber q mai mes es podria veure el seu gran amor la destrossava per dintre.
Tancada en el tètric soterrani, amb la presencia de la humitat, la carència de llum i la escassa i mala alimentació, van fer que al voltant del seu cos li sortissin escates de molts colors , com les d’un cocodril .
Encara que tingues un aspecte repulsiu , la seva virtut i la seva integritat de la seva anima, van fer que la seva transformació del seu cos, li sortissin unes fascinants ales de papallones .


I així va ser com la novícia es va tranformar en cocollona, cos de cocodril i ales de papallona .
Al morí sola i desenparada el seu amor va anar a la seva recerca , quan la va veure al terra , no va doptar en arropar-la en els seus braços i va ser en aquell moment quan el cos de la cocollona va tornar a ser el mateix.
El seu amor no va fer que resucites , i aixi de desesperat el treballador va agafar el cos de la Cocollona i es va dirigir cap a l’inici de la seva història d’amor, el riu Onyar.

Es diu que unicament les nits de lluna plena , amb la llum de l’Alba per les ribes del riu Onyar , es veuen els fantasmes dels dos enamorats, que busquen l’aceptació de la seva relació.

PD: Diu la llegenda que els enamorats no aceptats han d’anar sota la llum de la lluna del riu Onyar , i fer-se un petó recordant el gran amor de la Cocollona i el treballador.